martes, 5 de agosto de 2014

lunes, 21 de julio de 2014

Fiesta de ramadan


Tres identidades maroquies del vendrell, han celebrado la fiesta del ramadán, con autoridades del vendrell.
Iniciativa de la asosciacion cultural del vendrell, asociación cultural alfarabe y asosciacion grupo de Manar. 
La fiesta consistia en la celebración de este mes: comida tradicional, grupo musical y documental sobre ramadán





miércoles, 2 de julio de 2014

Reunió

El Col.lectiu d'aturats del Baix Penedès i l'Associació Cultural Àrab del Vendrell i Baix Penedès, hem mantingut una reunió aquesta setmana, per tal de trobar punts en comú i amb la finalitat de col.laborar conjuntament en l'elaboració de propostes, accions i projectes. Per aquest motiu properament s'arribará a la signatura d'un conveni de col.laboració per part de les dues entitats.

Fin de curso

21/06/2014
     Más de 270 niños cilevraron la fiesta del fin de curso.                                                    
 

martes, 6 de mayo de 2014

Fiesta infantil

El passat dissabte 3 de maig per la tarda, l’Associació Cultural Àrab del Vendrell i del Baix Penedès, el Patronat d’Esports, el Consell Esportiu del Baix Penedès i la Regidoria de Convivència i Civisme de l’Ajuntament del Vendrell van organitzar per primer any, la Festa infantil de multiesport i convivència a la pista del Cruyff Court El Vendrell.

Uns 300 nenes i nenes van poder gaudir de les diferents activitats lúdiques i esportives que es van realitzar dins i fora de la pista Cruyff des de les 4 de la tarda: inflables, tallers de manualitats, minhandbol, minifutbol, els jocs de les tres pedretes, de les anelles, de la xarranca, del cuc, de les bitlles i de les xanques.

La festa va continuar fins les 9 del vespre amb la celebració d’un torneig de futbol amb 8 equips participants amb jugadors d’entre 8 i 14 anys, disputant-se dos triangulars i les respectives finals. D’entre els diferents equips, també hi van perdre part dos equips de futbol del CE Vendrell, on hi jugaven dos dels germans Mortada.

Durant l’acte hi van ser presents les diferents personalitats locals, comarcals i provincials dels respectius departaments de convivència, immigració i culturals com el regidor de Cultura, Albert Solé i el regidor de Convivència i Civisme i president del Consell Esportiu, Jaume Domingo.

El mateix Jaume Domingo, va recalcar que “aquesta festa demostra que l’esport és una de les principals eines que tenim al nostre abast per a treballar a favor de la convivència, especialment quan parlem dels més menuts. El fet de compartir un equip i esforçar-se conjuntament per a assolir un únic objectiu és una de les millors lliçons que poder oferir-los”.

Des de l’organització, el president de l’Associació Àrab, Redouane El Youssoufi, va agraïr el suport de l’Ajuntament i de les diferents entitats i estaments i va felicitar als diferents voluntàris i participants per dur a terme un acte que assolia una notable acceptació per part dels nombrosos ciutadans participants.

- See more at: http://elvendrellesports.cat/noticies/300-nens-i-nenes-han-participat-la-festa-infantil-de-multiesport-i-conviv%C3%A8ncia#/0

domingo, 4 de mayo de 2014

Fiesta infantil de moltisport i convivencia

La fiesta fue organizada por la asociación cultural árabe de el vendrell.m
Mas de 500 niños participaron en la fiesta 
03/05/2014
El vendrell 
Campo de creuf

jueves, 24 de abril de 2014

Un examen de idioma para ser español

El ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, anunció el pasado martes que el Gobierno introducirá pruebas de idioma y de cultura general para la obtención de la nacionalidad española con el fin de evitar la "discrecionalidad" con la que actualmente los jueces resuelven este procedimiento.

Gallardón ha hecho este anuncio en respuesta a una interpelación del senador de la Entesa Rafel Bruguera sobre la necesidad de adoptar medidas e introducir mejoras legales y administrativas para garantizar la adecuada aplicación de los derechos de asilo y de nacionalidad en España.

En su intervención, el ministro ha destacado que el Ejecutivo introducirá "criterios objetivos" en las pruebas de integración para obtener la nacionalidad española, para evitar así la "discrecionalidad" con la que actualmente se evalúa.

En la actualidad, el conocimiento del castellano es el único requisito con el que algunos jueces determinan si una persona está integrada en la sociedad española, mientras que otros también hacen preguntas de cultura general, es decir, no existe una prueba como tal, sino que cada juez decide según su criterio.

Entre las líneas maestras de la reforma, Gallardón explicó que para el examen de conocimiento del idioma se ha recurrido al Instituto Cervantes. El nivel exigido será equivalente al de DELE A2.

Estarán exentos de esta prueba de idioma las personas originarias de países en los que el español sea la lengua oficial y los menores que estén escolarizados en España. Además, el examen se adaptará para analfabetos y personas con discapacidad.

Respecto al contenido de la prueba de conocimiento y de integración, el responsable de Justicia ha anunciado que se ajustará a un manual que el Ministerio hará publico y accesible a todos los solicitantes.

"Se trata de una buena fórmula, que nos da seguridad y la referencia es el permiso de conducir", ha dicho Gallardón, en cuya opinión la introducción de estos criterios objetivos "va a agilizar la resolución de los expedientes de nacionalidad".

Los exámenes de idioma y de cultura serán electrónicos a través de un portal web habilitado específicamente para ello.

En línea con el titular de Justicia, el senador de la Entesa ha advertido de la "problemática derivada de la solicitud de la nacionalidad española", unos 130.000 de media cada año, ha agregado.

"La concesión de la nacionalidad es arbitraria y lo conveniente sería unificar el criterio", ha manifestado al advertir de que "el número de denegaciones ha aumentado de manera alarmante" al pasar de "un 3,5 por ciento de media al año a más del 12 po - See more at: http://www.gaceta.es/noticias/idioma-cultura-examen-23042014-1128#sthash.UDWouVeV.dpuf

domingo, 30 de marzo de 2014

viernes, 28 de marzo de 2014

La visita del alcalde del vendrell

La visita del alcalde del vendrell después de la oración del viernes para dar el consuelo a la comunidad musulmana tras la muerte de los 4 hijos de la familia marroquí.

sábado, 15 de marzo de 2014

De antigua comisaría de los Mossos a mezquita principal de El Vendrell


 Nos sentimos discriminados, ciudadanos de segunda, y lo que queremos es una solución definitiva después de años persiguiendo al ayuntamiento para que atienda nuestras peticiones, que son más que razonables". Así de contundente se expresa Redouan, el presidente de la Asociación Cultural Árabe de El Vendrell ante la posibilidad de que la mezquita de la localidad se acabe ubicando en el antiguo cuartel de los Mossos d'Esquadra, en el polígono industrial La Cometa, en las afueras de la capital del Baix Penedès. Es una de las opciones –la que ahora mismo toma más fuerza- que baraja el consistorio, liderado por el socialista Martí Carnicer desde mayo de 2013, en virtud del pacto de gobierno con CiU tras las últimas elecciones municipales.Hace años que la comunidad musulmana de El Vendrell, pide un espacio donde poder realizar su culto tras el cierre progresivo y por varios motivos de los oratorios que había en el centro del municipio. Según datos de 2013, había empadronadas en la localidad unas 2.600 personas de procedencia marroquí, un 45% de la población extranjera -sin contar a los hijos nacidos en Catalunya, que también usarían el templo-. En la actualidad, el colectivo utiliza como oratorio una nave industrial que se encuentra en el término de Santa Oliva, un lugar "pequeño e insuficiente, con claras deficiencias en accesibilidad, iluminación y comodidad", según denuncian sus usuarios, hartos de realizar las prácticas religiosas en condiciones precarias. En la nave en cuestión caben alrededor de 200 personas pero explican que los viernes y los días de celebraciones especiales "hay gente que ha de rezar fuera porque no hay sitio para todos".A todo esto, desde hace un tiempo, la Asociación Cultural Árabe y otras entidades han iniciado negociaciones con el Ayuntamiento de El Vendrell para desencallar la situación y lograr que la comunidad musulmana disponga de un emplazamiento definitivo para su centro de culto. "En los últimos meses el diálogo es más fluido y se ha intensificado el contacto, pero no va a ser un camino fácil porque tienen mucho miedo a partidos como Plataforma por Catalunya, y eso ha frenado a los políticos a la hora de tomar decisiones al respecto", sostiene Redouan, que también se queja de la discriminación que padecen en comparación con otras localidades vecinas. "¿Por qué en Calafell no han puesto tantas trabas y aquí en El Vendrell sí?", se pregunta.Esperando la cesión del solarPortavoces del consistorio reconocen estos contactos con la comunidad musulmana pero afirman que "no hay concreción" sobre la ubicación definitiva de la mezquita. "El solar de la antigua comisaría de los Mossos -actualmente propiedad de la Generalitat- es una de las opciones que tenemos sobre la mesa, pero no la única, ya que la reversión hacia el Ayuntamiento de El Vendrell a fecha de hoy no es firme", concreta la concejala de Urbanismo, Laia Gomis, que añade que están estudiando la viabilidad de otras alternativas "que cumplan las prescripciones que contempla el Plan General de Ordenación Urbana de El Vendrell, así como toda la normativa sectorial correspondiente a la implantación de centros de culto".Gomis recuerda que en la sesión plenaria del pasado mes de enero se aprobó por unanimidad la petición a la Generalitat para que el solar donde estaba ubicada la comisaría de los Mossos d'Esquadra fuera devuelto al Ayuntamiento de El Vendrell, que lo cedió en su día. "En estos momentos estamos esperando una respuesta para que podamos disponer del espacio", asevera. Por lo tanto, ahora mismo el tema depende del Govern y no hay un calendario establecido para que los demás trámites sigan su curso en caso de confirmar esta nave del polígono La Cometa como futura mezquita de la localidad. Está en desuso desde 2011 y se encuentra en mal estado, de manera que necesitaría una serie de reformas, cuantificadas en unos 500.000 euros.La comunidad musulmana de El Vendrell vería con buenos ojos que el antiguo cuartel de los Mossos pudiera destinarse al culto religioso pero no amagan que no han tenido más remedio que acogerse a la propuesta, a pesar de sus claros inconvenientes. Según el presidente de la Asociación Cultural Árabe, "cualquier opción que pase por disponer de un sitio digno la hemos de aceptar, porque llevamos muchos años luchando", pero admite que no es el lugar idóneo porque la nave en cuestión se encuentra alejada del centro, a unos 15 minutos andando a paso de adulto, y la iluminación y los accesos a la zona "son mejorables".La discriminación, una "bomba de relojería"Esta práctica, la de ubicar las mezquitas en lugares alejados de los centros históricos, se viene produciendo de forma creciente desde hace años en municipios catalanes con proyectos de oratorio sobre la mesa. Los polígonos suelen tener espacios libres y generan menos polémica entre los vecinos autóctonos, aunque no ofrezcan condiciones óptimas para ubicar en ellos templos de uso cotidiano.Francesc Torradeflot, director de la Asociación UNESCO para el Diálogo Interreligioso, explica esta tendencia implica una cierta discriminación. "Los ayuntamientos han de hacer pedagogía, favorecer el diálogo entre los vecinos y las comunidades que quieren disponer de un lugar para la práctica religiosa, y deberían tener la posibilidad de instalarse en los cascos urbanos como cualquier otra confesión, siempre y cuando se cumpla la normativa", sostiene. "No es normal que sólo vayan a las afueras, atenta contra la libertad de religión y de consciencia", critica. Y añade que sería algo normal si hubiera más de un templo, "si los municipios también tuvieran oratorios de este tipo, y dignos, en el centro", como no sucede en El Vendrell. Para Torradeflot, "los responsables de la crispación existente son los grupos y partidos de extrema derecha, pero la connivencia de los técnicos municipales agudiza el problema, porque toman decisiones que tendrán consecuencias a medio o largo plazo". "Muchos políticos y técnicos de los ayuntamientos ignoran el Código Civil y deberían formarse mejor", manifiesta, y sentencia que la discriminación y la incitación al odio "es una bomba de relojería" que debería apaciguarse apostando por el diálogo y el respeto entre religiones, tal y como recoge el manifiesto que la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós entregó al Parlament el pasado mes de julio. 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20140313/54403326498/comisaria-mossos-mezquita-vendrell.html#ixzz2vUpbORuY Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia


jueves, 20 de febrero de 2014

Convivència o Conveniència?

En un dels darrers articles publicats de Liliana V. Calmet a l’Eix Diari  ens parlava de la problemàtica dels musulmans  al Vendrell. Aquest important col·lectiu es queixava de no tenir cap mesquita dins el seu municipi tot i tenir una comunitat religiosa al voltant dels 3.000 fidels. Es veuen obligats a realitzar un petit recorregut i practicar la seva fe fins als límits del terme municipal de Santa Oliva. Fa uns pocs anys en el municipi del Vendrell hi havia dos temples musulmans que per diferents motius resten tancats actualment
Paraules tan boniques i mediàtiques com democràcia, igualtat, tolerància, participació en la gran majoria dels casos apareixen buides de significat i només s’utilitzen per omplir titulars. La realitat pura i dura, tret d’alguna excepció que encara segueix el camí de les bones intencions és tu ets el que vals. Evidentment els més poderosos són els que tenen diners o simplement ocupen llocs rellevants en entitats públiques i privades de certa rellevància.
L’altre nivell de poder actual més comú és el vot. Potser la gent que tenim aquest dret no el valorem, però els grups exclosos si que els resulta un arma per aconseguir els seus objectius. Un ciutadà o un col·lectiu pel que sigui sinó té dret a vot avui en dia no és ningú. Pot rebre moltes promeses polítiques, però realment es pot trobar totalment marginat. Fins ara hem vist polítics al costat de l’església catòlica tot i que se suposa que estem en un estat no confessional, però la realitat és ben diferent. Els polítics també tenen vincles amb altres religions o sectes de creients que tenen dret a vot. Evidentment no sempre ho fan de forma pública, però amb algunes confessions hi mantenen molt bones relacions encara que sigui lluny de les cameres i els micròfons. S’ha de guardar una imatge pública. Ara per ara la que és més políticament més correcta és la d’estar relacionat amb l’estament cristià o anar de “happy flowers” per la vida que també dóna uns bons resultats a les urnes.
Durant les darrers dècades s’ha mimat especialment les entitats culturals d’altres regions com un dels mètodes electorals més efectius per recaptar vots. Doncs aquestes entitats han anat vivint el dia a dia de les quotes dels seus associats, però han rebut un alta injecció de diners públics per realitzar festivals, trobades o organitzar un esdeveniment durant tot el cap de setmana on no hi falta ni les tapes ni el “fino” en dosis considerables. La preocupació màxima dels representants polítics són els vots, la resta bones intencions i poca cosa més. En aquestes associacions passa com a altres llocs que només et trobes  la gent més gran i els més joves. La generació del mig, i a priori més activa, ha tocat el dos i es busca la vida per altres costats i participant en el més mínim en aquestes entitat on els pares canten i els fills aprenen a ballar danses regionals.
En aquest apartat també hi ha molts fenòmens interessants que no tenen gaire sentit i és bo exposar tot i que les excepcions també són força abundants. Una de les coses curioses és que moltes d’aquestes persones que estan aquí fa més 40 anys encara no parlen català ni en la intimitat. En canvi altres fa quatre dies que conviuen amb nosaltres i ja s’han apuntat a un curs de català i demanen en el seu idioma d’acollida el pa a la fleca. Aquests darrers potser també participen en les activitats d’aquestes entitats territorials, però amb una menor dosis d’identificació. Ells no viuen la hipotètica realitat de la comunitat d’on provenen perquè el seu lloc d’origen també evoluciona. Aquí es mouen en un model que no es cansen de repetir i que potser ara ja ha quedat en desús per la majoria de la població d’on són les seves arrels.
No és qüestió que tots els que vinguin a les nostres contrades facin xató ni ballin sardanes els diumenges a la tarda a la Rambla. Un fet que també seria preocupant, però el que s’ha de fer és integrar als nouvinguts en la nova terra respectant els diferents trets culturals i entre ells la llengua.
Encara que els musulmans, xinesos, sud-americans, entre d’altres no votin, s’han de respectar com si fossin gallecs o asturians. No trigarem gaire temps a veure com una norma els permeti aportar la seva veu a les urnes. Sinó segurament els seus fills ho faran perquè ja seran plenament espanyols encara que parlin xinès amb els de la seva comunitat.  Es pot retardar aquesta integració electoral, però al final pel seu propi pes es produint. Ara queda molt bé presumir en petit comitè entre alguns ambients de la població de no tenir mesquita encara que públicament no es pugui dir per defensar els grans valors humans. Mentrestant als pobres afectats se’ls continua repetint el de sempre: que se segueix treballant en el tema.
El dia de demà, no falta gaire, quan els musulmans, xinesos votin acabaran imposant les seves normes. Els alts mandataris inauguraran les mesquites si fa falta. Uns grapat de vots són prou importants. La vida continua. La història es repeteix amb guanyadors i vençuts. Uns escriuen la crònica i els altres els hi toca viure-la.

miércoles, 5 de febrero de 2014

a visita del derector de los asuntos religiosos a la mezquita del vendrell

a visita del derector de los asuntos religiosos a la mezquita del vendrell

No som immigrants, som ciutadans del Vendrell i ens sentim discriminats Liliana V. Calmet

“Cap partit ha volgut assumir el problema, tots l'han ignorat i encara està per resoldre”. Amb aquestes paraules en Redouane i en Mohamed, membres de l'Associació Cultural Àrab del Vendrell i Baix Penedès, expliquen els motius pels quals encara no hi ha una mesquita al Vendrell, situació que contrasta amb la d'altres municipis: “La gent se sent molt discriminada i ens pregunten perquè a Calafell sí i al Vendrell no, i no sabem què respondre”.

La comunitat magrebina és una realitat al Vendrell: l'any 2012 es trobaven empadronats en aquest municipi unes 2.600 persones de procedència àrab, que constitueix pràcticament un 45% del total de la ciutadania estrangera resident a la capital del Baix Penedès. I és que de fet, la presència d'aquesta comunitat es veu no només en les xifres sinó també en la seva activitat cultural: l'Associació Cultural Àrab no és un fet aïllat; també s'han creat les associacions Al Farabi, l'Associació Comunitat Musulmana i l'Associació Grup de dones Al-Manar, totes elles legalment constituïdes i inscrites al Registre d'Entitats de l'Ajuntament del Vendrell.

Tot i així, i a diferència d'altres municipis com Calafell en què el Redouane assenyala que “l'Ajuntament ha facilitat que els musulmans tinguin un lloc per resar i, fins i tot, se'ls hi ha donat ajuda econòmica”, el Vendrell no ha obert la porta a la possibilitat de tenir una mesquita al seu terme municipal, obligant als membres d'aquesta comunitat a buscar una solució provisional en una nau industrial del municipi veí de Santa Oliva.

L'espai però, és petit i insuficient (únicament hi caben al voltant de 200 persones) i presenta moltes deficiències en termes d'accessibilitat, enllumenat i comoditat que fan que tots aquells musulmans que vulguin practicar la seva religió ho hagin de fer de manera molt precària. “Els divendres no hi cabem i molta gent ha de resar fora”, asseguren amb preocupació. Tampoc reben cap ajuda, ni directament ni a través d'algunes de les associacions culturals: la mesquita es sustenta a través de les aportacions privades, que amb prou feines serveixen per cobrir el cost de lloguer i les despeses.

És per això que des de fa temps, les diferents associacions musulmanes del Vendrell han iniciat un procés de diàleg amb l'Ajuntament del Vendrell per tal d'aconseguir un emplaçament definitiu on poder-hi instal·lar el seu centre de culte i un espai cultural en el qual poder impartir classes d'àrab. Tot i així, expliquen que el camí no és fàcil i que malgrat que en els últims mesos hi ha més diàleg, “l'Ajuntament té por de Plataforma per Catalunya”, circumstància que dificulta trobar una solució idònia per ambdues parts.

Per això el sentiment de la comunitat musulmana del Vendrell és unànime: “No som immigrants, som ciutadans del Vendrell i com a tals, ens sentim discriminats”. I és que per ells, aquesta situació és clau per entendre el problema de cohesió que existeix al Vendrell: “A nosaltres ens agradaria fer jornades de portes obertes, que la gent conegui qui som i què fem, però en l'emplaçament actual això és impossible i l'Ajuntament no és que no col·labori amb nosaltres, sinó que ens planteja moltes dificultats”.

Tot i així, la comunitat es mostra esperançada que el procés actual per aconseguir una mesquita sigui el definitiu perquè com diuen: “El problema que està present al Vendrell és també culpa de l'Ajuntament i per tant, els principals perjudicats pel no constant són ells”.

martes, 14 de enero de 2014

Bruselas desmonta los mitos sobre la inmigración comunitaria

La Comisión publica una guía para clarificar la normativa europea en materia de movilidad La situación familiar y laboral, clave para ser un “residente habitual” en otro país de la UE
Tras la polvareda levantada por la expulsión de ciudadanos comunitarios en países como Alemania, Bélgica o Luxemburgo, la Comisión Europea (CE) ha desmontado algunos mitos sobre este tipo de inmigración y ha presentado una guía para la correcta interpretación de la directiva europea de libre movilidad. El documento, elaborado en colaboración con los Estados miembros, diferencia entre “residente habitual” y “residente temporal” y clarifica las condiciones necesarias para que un inmigrante intracomunitario pueda ser enmarcado en la primera categoría, requisito imprescindible para poder acceder a la seguridad social en el territorio de acogida.

Entre los elementos que los Estados miembros de la Unión Europea deben tener en cuenta a la hora de asignar la etiqueta de “residente habitual” a un comunitario destacan los relativos a su situación familiar, el tiempo de residencia en el país, su situación laboral, el ejercicio de una actividad no remunerada, las razones del traslado y el lugar en el que paga sus impuestos. En el caso de los estudiantes, las autoridades también deben tener en consideración la naturaleza de sus ingresos.

Asimismo, la guía proporciona ejemplos concretos para solventar aquellos casos en los que es difícil determinar el lugar de residencia habitual y pone como ejemplo a un ciudadano británico jubilado que vive en Portugal y pasa la mayor parte de su tiempo en el país luso. En este caso, detalla la Comisión, su país de residencia habitual será Portugal, independientemente de los lazos patrimoniales que mantenga con Reino Unido.

El comisario europeo de Empleo y Asuntos Sociales, el húngaro László Andor, ha defendido la libre movilidad de personas entre países, que ha calificado de “piedra angular” de la construcción europea, como uno de los aspectos “más queridos” de la UE y ha señalado que los inmigrantes comunitarios suelen ser contribuyentes netos a los sistemas de seguridad social de su país de residencia. “Generalmente pagan más impuestos que prestaciones sociales reciben”, ha dejado caer en un momento de la rueda de prensa. Sin embargo, pese al tono favorable a la movilidad laboral entre Estados miembros, Andor ha destacado las salvaguardas existentes en las leyes comunitarias para “evitar” los casos de abuso sobre el sistema de asistencia social de algunos países. “La legislación europea debe respetarse”, ha sentenciado.

La guía ve la luz en un momento especialmente delicado en materia de libre movilidad entre países de la UE. La eliminación de las restricciones de entrada en Reino Unido de ciudadanos búlgaros y rumanos, que entró en vigor el pasado día 1, ha traído al primer plano informativo las protestas de importantes sectores del país británico que temen una llegada masiva de nacionales de estos países. La CE, por boca de Andor, ha querido dejar clara su posición al respecto: “no hay pruebas de una mayor afluencia de rumanos y búlgaros a Reino

Unido”. En este sentido, el titular de Empleo y Asuntos Sociales ha manifestado su confianza en que los “hechos” sirvan para “aliviar” las preocupaciones suscitadas en algunos países de la Unión.

En los últimos meses, y en paralelo con el auge de los populismos en varios Estados miembros, algunos socios europeos como Bélgica han acelerado las expulsiones de ciudadanos comunitarios, a los que consideran “un lastre” para su sistema de cobertura social. En concreto, la Oficina de Extranjería del Gobierno belga informó el pasado viernes de la retirada del permiso de residencia a 4.812 comunitarios en todo 2013, frente a los 1.918 contabilizados un año antes. La comunidad española fue la quinta que más sufrió este procedimiento — con 291 expulsiones—, solo por detrás de rumanos, búlgaros, holandeses y franceses.